Artist

Admin

Przygotowanie chóru

Pablo Assante

Dyrygent

Josep Pons

Reżyseria

Christof Loy

Scenografia

Raimund Orfeo Voigt

Kostiumy

Herbert Murauer

Reżyseria światła

Olaf Winter

Choreografia

Andreas Heise

Śpiewak

Mezzosopran

Liliana Nikiteanu

Łarina

Mireia Pintó

Sopran

Svetlana Aksenova

Tatjana

Kristina Mkhitaryan

Kontralt

Victoria Karkacheva

Olga

Cristina Faus

Elena Zilio

Filipiewna

Janina Baechle

Baryton

Audun Iversen

Eugeniusz Oniegin

Iurii Samoilov

Tenor

Alexei Neklyudov

Leński

José Bros

Andrea Mastroni

Książę Gremin

Adam Palka

Zariecki

Mikeldi Atxalandabaso

Triquet

Josep-Ramon Olivé

Rotmistrz

Gran Teatre del Liceu

Teatro Real de Madrid

Den Norske Opera & Ballet

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

rosyjski

Yevgeny Onegin -  (Eugeniusz Oniegin)

Barcelona

Hiszpania

Yevgeny Onegin Tchaikovsky,Pyotr Ilyich

Public

Private

Approved

ÓPERA EN TRES ACTES
Llibret de Piotr Ílitx Txaikoviski i Konstantin Xilovski basat en la novel·la homònima, en vers, d’Aleksandr Puixkin Estrena absoluta: 29/3/1879 al Conservatori de Moscou
Estrena a Barcelona: 4/1/1955 al Gran Teatre del Liceu
Darrera representació al Liceu: 29/5/1998
Total de representacions al Liceu: 25

Aquesta nova coproducció amb Den Norske Opera d’Oslo i el Teatro Real de Madrid aborda perfectament tots els matisos del personatge de Tatiana Larin: la transició d’una noia aficionada a les novel·les, que acaba florint en una jove princesa cosmopolita i elegant. Davant d’ella, un amor a primera vista: l’enigmàtic Onegin, que canta el paper principal, i que és un aristòcrata obsessionat amb les aparences que mai podria estar content amb una noia de camp com Tatiana, i que descobreix el poder de l’amor massa tard. 

El novembre del 1836, el tinent francès Georges-Charles de Heeckeren d’Anthès importuna a la bellíssima Natalia Nicolaïevna Gontxarova, la dona de Puixkin; i aquest el desafia a un duel. Un orgull que li ho costaria tot. Sota un cel carregat de neu el vespre del 8 de febrer del 1837, i al cim de la seva glòria, Aleksandr Puixkin, el Lord Byron rus, moria d’un duel a pistola promogut per aquest afront amorós, i immortalitzava un estil de vida que defineix infinitat de joves tant enamorats com deprimits: el Romanticisme, una manera de pensar i sentir compartida per nombrosos artistes durant més d’un segle. 

Curiosament, la mateixa escena del duel havia estat descrita sis anys abans en els versos del seu Eugene Onegin, que es va convertir en una obra cabdal de l’òpera russa, i que és un veritable manual de pensament romàntic i una obra íntima, que ens trasllada als racons de la ment humana, a la fragilitat i a unes esquerdes irreversibles a les ànimes dels seus protagonistes. Txaikovski, que ja tenia quaranta anys quan es va estrenar Onegin al Conservatori de Moscou, poc s’imaginava que només tres anys després es presentaria al gran Teatre Bolxoi. Molt lligada al text original, aquesta producció, signada per Christof Loy, fuig dels tradicionalismes per apostar per una escenografia minimalista que ajuda a subratllar l’interior dels personatges i a apropar-nos al drama personal i a les obsessions d’una Tatiana plena de “rauxa de vida”.

català

Udział w spektaklu (Obsada & realizacja )

Obsada

Załoga

Ensemble

Współproducent