Name: Lady Macbeth of Mtsensk, Op. 29
Start: 2024-09-25T00:00:00.000Z
End: 2024-10-07T00:00:00.000Z
Location: Gran Teatre del Liceu

Admin

Gran Teatre del Liceu

Others

Orquestra Simfònica Del Gran Teatre Del Liceu

Stage director

Alex Ollé

Set designer

Alfons Flores

Costume designer

Lluc Castells

Lighting designer

Urs Schönebaum

Conductor

Josep Pons

Chorus master

Pablo Assante

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Cor del Gran Teatre del Liceu

Bass

Alexei Botnarciuc

Boris Timofeyevich Izmailov

Tenor

Daniel Kirch

Zinovy Borisovich Izmailov

Soprano

Sara Jakubiak

Ekaterina Lvovna Izmailova

Ángeles Blancas Gulín

Pavel Černoch

Sergei

Núria Vilà

Aksinia

David Alegret

Shabby Peasant

Baritone

Javier Agudo

Police inspector

Luis López Navarro

Porter

Albert Casals

First foreman

Facundo Muñoz

Coachman

Second foreman

Marc Sala

Third foreman

A teacher

Goran Jurić

Priest

Singer

Pope

Jeroboam Tejera

A policeman

Scott Wilde

Seargeant

Contralto

Mireia Pintó

Sonyetka

Alejandro López

Ghost of Boris Timofeyevich

José Manuel Montero

Drunken guest

Paata Burchuladze

Old Convict

Lady Macbeth of Mtsensk, Op. 29

Barcelona

Spain

Public

Saurav Kumar

Approved

Lady Macbeth of Mtsensk, Op. 29 Shostakovich

La idea inicial de Shostakovich era la de escribir una trilogía de óperas sobre los destinos trágicos de mujeres rusas a lo largo de los siglos; solo pudo escribir una: Lady Macbeth de Mtsensk. Obra maestra del siglo XX, es un drama sombrío y existencial basado en una historia de Nikolai Leskov de 1865, época en la que la literatura rusa estaba abriéndose camino en el mundo con autores como Tolstói o Dostoyevski. 

La partitura fue un éxito de crítica y popular inmediatamente en la Unión Soviética, pero cayó en desgracia dramáticamente después de que Stalin asistiera a una de las funciones en Moscú en 1936. Un artículo anónimo en el “Pravda” denunciando la obra hizo temer a Shostakovich por su vida. No regresó a los escenarios hasta 1970. Desde entonces ha recuperado su legítimo lugar. 

Lady Macbeth de Mtsensk es una pieza que, tanto musicalmente como narrativamente, es muy cinematográfica, mientras que políticamente se erige como una extraña anomalía estética durante el estalinismo. Además de la glorificación del proletariado, del gusto de los ideólogos de la época, estamos ante un auténtico thriller. La historia tiene lugar en una zona rural de la Rusia profunda durante el siglo XIX (Mtsensk, a unos 300 km de Moscú, es la región donde tradicionalmente desterraban a los criminales a lo largo de la historia).

El personaje principal es Katerina, la esposa de un comerciante que, aniquilada psicológicamente, aburrida de su marido y sometida a la tiranía de su suegro, es seducida por un trabajador depravado de la fábrica familiar, y acaba asesinando primero a su suegro y después a su marido, creyendo que haciéndolo puede alcanzar la libertad. La nueva pareja vive unida hasta que un campesino descubre fortuitamente el crimen, y lo denuncia a la policía corrupta de la época. La historia termina con el viaje hacia la deportación de la pareja asesina a Siberia. La persecución de un sueño que dura poco: traicionada en la pobreza de la fuga, que acabará trágicamente.

En la nueva producción de Àlex Ollé, Katerina, encarcelada en su dormitorio, representa el ideal de una mujer convertida en metáfora de un futuro inalcanzable, alguien que se supone que da vida, pero termina siendo fuente de muerte.

Una mujer sometida al sistema patriarcal tradicional y atrapada en una estructura familiar inamovible y una sexualidad femenina reducida a los propósitos procreadores. Estamos hablando, pues, de una rebelión erótica como primer gesto en la búsqueda de un sueño: una libertad individual frente a la tiranía familiar. 

Pero esta pasión carnal se confunde con el amor, el enamoramiento con la rendición, la rendición con la sumisión y, finalmente, la sumisión con el sacrificio y la aceptación del sufrimiento. ¡Katerina está sola!

Con una mirada herida y una identidad por construir se manifestará con violencia; ¡matar es la única salida!

español

La idea inicial de Xostakóvitx era la d’escriure una trilogia d’òperes sobre els destins tràgics de dones russes al llarg dels segles; només en va poder escriure una: Lady Macbeth de Mtsensk. 

Obra mestra del segle XX, és un drama ombrívol i existencial basat en una història de Nikolai Leskov del 1865, època en què la literatura russa estava obrint-se camí al món amb autors com ara Tolstoi o Dostoievski. La partitura va ser un èxit de crítica i es va fer popular immediatament a la Unió Soviètica, però va caure en desgràcia dramàticament després que Stalin assistís a una de les funcions a Moscou l’any 1936. 

Un article anònim al “Pravda” denunciant l’obra va fer témer Xostakóvitx per la seva vida. No va tornar als escenaris fins a l’any 1970. Des d’aleshores, ha recuperat el seu lloc legítim. 

Lady Macbeth de Mtsensk és una peça que, tant musicalment com narrativament, és molt cinematogràfica, mentre que políticament s’erigeix en una estranya anomalia estètica durant l’estalinisme. A banda de la glorificació del proletariat del gust dels ideòlegs de l’època, ens trobem davant d’un autèntic “thriller”. La història té lloc en una zona rural de la Rússia profunda durant el segle XIX (Mtsensk, aproximadament a 300 km de Moscou, és la regió on tradicionalment desterraven els criminals al llarg de la història).

El personatge principal és Katerina, l’esposa d’un comerciant que, aniquilada psicològicament, avorrida del seu marit i sotmesa a la tirania del seu sogre, és seduïda per un treballador depravat de la fàbrica familiar, i acaba assassinant primer el seu sogre i després el seu marit, creient que fent-ho pot arribar a la llibertat. La nova parella viu unida fins que un camperol descobreix fortuïtament el crim, i el denuncia a la policia corrupta de l’època. La història acaba amb el viatge cap a la deportació de la parella assassina a Sibèria. La persecució d’un somni que dura poc: traïda en la pobresa de la fugida que acabarà tràgicament. En la nova producció d’Àlex Ollé, Katerina, empresonada en el seu dormitori, representa l’ideal d’una dona convertida en metàfora d’un futur inassolible d’algú que se suposa que dona vida, però acaba sent font de mort. 

Una dona sotmesa al sistema patriarcal tradicional i atrapada en una estructura familiar inamovible i una sexualitat femenina reduïda als propòsits procreadors. Estem parlant, doncs, d’una rebel·lió eròtica com a primer gest en la cerca d’un somni: una llibertat individual contra la tirania familiar.  Però aquesta passió carnal es confon amb l’amor, l’enamorament amb la rendició, la rendició amb la submissió i, finalment, la submissió amb el sacrifici i l’acceptació del sofriment. 

Katerina està sola! Amb una mirada ferida i una identitat per construir, es manifestarà amb violència; matar és l’única sortida!

català

Krediti ta' prestazzjoni (Il-Kast & l-Ekwipaġġ )

Kast

Ekwipaġġ

Ensemble