Organization

Conductor

Josep Pons

Stage director

Calixto Bieito

Set designer

Alfons Flores

Costume designer

Mercè Paloma

Lighting designer

Alberto Rodríguez

Reposition

Albert Estany

Singer

Mezzo-soprano

Clémentine Margaine

Carmen

Tenor

Leonardo Capalbo

Don José

Baritone

Eric Greene

Escamillo

Simón Orfila

Soprano

Jeanine De Bique

Michaela

Adriana González

Bass

Felipe Bou

Zuniga

Toni Marsol

Morales

Jasmine Habersham

Frasquita

Laura Vila

Mercedes

Spoken

Abdel Aziz El Mountassir

Lillas Pastia

Jan Antem

Dancaire

Carlos Cosías

Remendado

Gran Teatre del Liceu

Teatro La Fenice

Teatro Massimo di Palermo

Teatro Regio di Torino

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Veus-Cor Infantil Amics de la Unió

Chorus master

Josep Vila i Jover

Pablo Assante

Michael Spyres

Rinat Shaham

French

Barcelona

Spain

Carmen: Carmen Bizet

Private

Public

Approved

Degut al fracàs de la seva estrena, el 3 de març del 1875 a l’Opéra-Comique de París, Georges Bizet morirà tres mesos més tard sense sospitar que la seva partitura es convertiria en una de les més estimades del món. 

El model literari de l’òpera, una novel·la de Prosper Mérimée amb el mateix nom, mostra Carmen com una persona moralment depravada que explota sense escrúpols els homes per als seus propis fins. Georges Bizet i els seus llibretistes, d’altra banda, van transformar el seu personatge principal en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat: una cigarrera fascinant que els homes troben tan atractiva precisament perquè es nega a acceptar les normes tradicionals. La seva personalitat enlluernadora i no conformista es reflecteix en l’havanera “L’amour est un oiseau rebelle”, ball d’origen afroamericà, poderosa i alhora tendra. 

La producció en què Bieito va debutar en el món de l’òpera en el llunyà Festival de Peralada del 1999 ha esdevingut mítica. En aquesta, la llibertat és innegociable i irrenunciable, i Carmen conserva els seus contorns profundament ibèrics i el temperament ardent. Aquesta rebel és una criatura totalment contemporània. Temptadora i indulgent, viu en un desig urgent d’existir plenament. 

És una història plena de malentesos: l’amor es confon amb el desig, un afer amb una relació exclusiva, l’afecte amb la possessió i la violència amb la passió. Però el preu més alt en aquesta xarxa de relacions disfuncionals el paga Carmen, una dona que estima la seva independència. L’heroïna al final de l’òpera desafia Don José; viu intensament a la vora de la navalla. 

Clémentine Margaine encarna la protagonista, mentre que Charles Castronovo mostra les ferides i esquerdes desesperades del soldat Don José. La figura de Micaela, cantada per Adriana González, que no existia en la versió literària, és la contrafigura de Carmen. Qui millor que Josep Pons, director titular del Teatre i especialista en música francesa, per desgranar l’erotisme de les seves melodies inoblidables?

català

Due to the failure of its premiere, on March 3, 1875 at the Opéra-Comique in Paris, Georges Bizet will die three months later without suspecting that his score would become one of the most loved in the world. 

The opera's literary model, a Prosper Mérimée novel of the same name, shows Carmen as a morally depraved person who unscrupulously exploits men for her own ends. Georges Bizet and his librettists, on the other hand, transformed their main character into an immortal character for her untamed freedom, marked by fatality: a fascinating cigarette case that men find so attractive precisely because she refuses to accept the rules traditional His dazzling and non-conformist personality is reflected in the Havana "L'amour est un oiseau rebelle", a dance of Afro-American origin, powerful and at the same time tender. 

The production in which Bieito debuted in the world of opera at the distant Peralada Festival in 1999 has become legendary. In this, freedom is non-negotiable and unrelinquishable, and Carmen retains her deeply Iberian contours and fiery temperament. This rebel is a thoroughly contemporary creature. Tempting and indulgent, she lives in an urgent desire to exist fully. 

It is a story full of misunderstandings: love is confused with desire, an affair with an exclusive relationship, affection with possession and violence with passion. But the highest price in this web of dysfunctional relationships is paid by Carmen, a woman who loves her independence. The heroine at the end of the opera challenges Don José; lives intensely on the razor's edge. 

Clémentine Margaine plays the protagonist, while Charles Castronovo shows the desperate wounds and cracks of the soldier Don José. The figure of Micaela, sung by Adriana González, who did not exist in the literary version, is the counterpart of Carmen. Who better than Josep Pons, titular director of the Theater and specialist in French music, to reveal the eroticism of his unforgettable melodies?

English

Performance credits (Cast & Crew )

Cast

Crew

Ensemble

Co-Producer